Miquel Àngel Riera Nadal

 

El poeta i narrador Miquel Àngel Riera va néixer a Manacor l’any 1930 i va morir a Palma al 1996 però passà llargues temporades a la seva casa de Porto Cristo, molt a prop dels jardins del mirador de la Torre dels Falcons que actualment duen el seu nom.

 

Llicenciat en dret, Miquel Àngel Riera era conegut per molts empresaris de Porto Cristo per la seva professió de gestor administratiu. Però ha passat a la història per la seva literatura.

 

L’any 1965, Miquel Àngel Riera publicà el primer poemari, Poemes a Nai, en que es manifestà la influència de la Generació del 27, sobretot de Vicente Alexandre amb qui va tenir una breu relació epistolar. Com a novel•lista es pot considerar proper als autors dels 70.

 

En  poesia, a més de Poemes a Nai, Riera publicà Biografia, La bellesa de l’home, Paràbola i clam de la cosa humana, Llibre de benaventurances i El pis de la badia.

 

Dins la seva novel•lística destaquen obres realistes con Morir quan cal o L’ Endemà de mai. I obres que són una paràbola dels problemes eterns de la vida humana com Illa Flaubert o Els Déus inaccessibles.

 

Miquel Àngel Riera va apostar per una obra de qualitat, elaborada sense presses i des d’uns pressupòsits molts personals. El resultat són sis poemaris, sis novel•les i dos llibres de relats breus. Un conjunt que constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.

 

La seva atenció per l’ésser humà i la qualitat de la seva literatura, converteixen a Miquel Àngel Riera en un escriptor interessant que sobrepassa fronteres geogràfiques, lingüístiques i temporals. Per l’originalitat i per la perfecció estilística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime de la crítica i dels lectors.

 

Miquel Àngel Riera va ser guardonat amb els principals reconeixements de la cultura catalana i va ser proposat pel Pen Club Català al Premi Nobel de Literatura al 1987.